D’instint i de cultiu. La Gastronòmica Emociona.

Les paraules cauen com les gotes de pluja i, sigui com sigui que cauen, sempre mullen. Són juganeres i es mantenen en el seu constant moviment, circular i vital. La pluja és un regal i les paraules, també. Ahir em van regalar unes paraules que em van sonar a pluja i que cauen així: Hi ha dos tipus de cuiner, el cuiner d’instint i el cuiner de cultiu.

Més a prop del joc de les paraules que no pas del de les etiquetes, m’atreveixo a desembolicar el regal i veure què hi ha dins.

El cuiner d’instint és naturalment salvatge i no té filtres. Fa i fusiona sense contemplacions. No demana permís i és un descarat. Li surt el plat de l’estómac i l’emulsiona fins que arriba al pensament, des d’on s’emplata.

El cuiner de cultiu és domesticadament dòcil i té moviments felins. Té llavors que han estat desenvolupades en el medi apropiat i s’han convertit en filtres. Li surt el plat del pensament i el lliga gola avall fins a l’estómac, des d’on s’emplata.

Tot i així, talment com la pluja -torrencial o xirimiri- el cuiner d’instint també és dòcil i el de cultiu, que n’és de salvatge a vegades!

Però... si l’instint és impuls i neix de les entranyes i el cultiu és conreu i creix de la raó... on rau l’emoció?

El cuiner que em va regalar aquestes paraules es descriu a si mateix ‘d’instint’ i es dedica a la docència, que és cultiu i, jo afirmo que ell és pura emoció! Aquí l'emoció, l’engranatge de tot el que es cou a la cuina!

I aquí La Gastronòmica, que engrana tot el que es marida al plat i a la copa, d’igual manera que el molí roda l’aigua que cau de la pluja.

La Gastronòmica sona que trona amb violins de mar, amb formatges de terra i amb raïm de cel. És d’instint i és de cultiu i, EMOCIONA!

Tots cuinem la nostra vida i només depenem del punt de sortida.

Share this post

Comments (0)

No comments at this moment