NORMALITATS

A la vella normalitat fèiem activitats en directe. Directe vol dir que ens miràvem als ulls. Als ulls i fins i tot, i això si que és fort, ens vèiem les cares. Vèiem els vostres somriures i les vostres rialles.

Eren activitats on habitualment acabàvem amb petons i abraçades.

Alguns dies, amb molts petons i abraçades. I ens tocàvem una mica. Perquè per fer petons i abraçades una mica t’has d’apropar.

De la vella normalitat recordo que estàvem molt més contents, sociables i tranquils.

Això de tranquils té molt rotllo. No havíem de recordar les normes d’higiene ni imprimir els fulls dels protocol perquè tothom se sentís segur. Viure no era (tan) perillós.

Ara em ve el cap que tampoc havíem d’anar amb una cinta mètrica contant exactament la distància entre les cadires. Ostres, i el gel. No teníem gel! Però com pot ser que treballéssim sense gel? I sense mascaretes? I amb les finestres obertes?

I fins i tot érem tan agosarats que compartíem els snacks. Que no surti d’aquí, siusplau! Només eren anxoves de l’Escala i formatges de la Vall del Llémena. Bé, a vegades també musclos al vapor i alguns dies vam fer gambes de Palamós.

Ara continuaria i continuaria fent un inventari de tot el que fèiem “antes”. “Antes” vol dir  fa menys d’un any.

La vella normalitat.

Però ara som a la nova normalitat.

I de què va això ara?

Molts cops no ho sé pas. Ens passem el dia pencant. Però molt. No parem amb pensar projectes, ens dutxem amb pluges d’idees, estem conectats a zooms, skypes, webinars... fem visites tècniques (de dilluns a dijous), tastos online. Intentem demanar els ajuts dels autònoms, demanar els ajuts de les empreses turístiques i un piló de coses més.

Tot el que està de moda ara amb la nova normalitat. Online. O quasi tot online.

I sempre amb un ull ficat al Procicat. Procicat, perquè és qui mana.

Sembla que ara diuen que no canviem de fase. I no canviem de fase perquè no sé quin dels índexs ha pujat. Diuen que ha pujat per tercer dia consecutiu. I això vol dir que ens anul·lat dues de les activitats que teníem programades.

Ho entens perquè ha pujat l’índex per tercer dia consecutiu, però penses si aquest virus podria començar a relaxar-se.

I per “colmo” resulta que ve un pont i que tothom sortirà de pont. Es barrejaran les bombolles. I potser l’índex continua pujant.

També resulta que ve Nadal i diuen que podrem ser 10 persones per celebració i fins no sé quina hora. Amb això no parlen d´índex. Curiós tot plegat.

Segurament perquè el Nadal és tan màgic que no passarà res. Segur que els Reis Mags d’Orient, que tot ho veuen, s’emporten el (maleït) virus i podem tornar a acomiadar-nos amb petons i abraçades.

Share this post

Comments (0)

No comments at this moment